Un dia vaig deixar de somiar amb les formes geomètriques.
Encara d’adolescent mantenia les sensacions cinestèsiques, però en lloc d’adormir-me, em mantenia desperta i les sensacions tàctils es feien més intenses.
Canviava la percepció de la meva pròpia mida en relació amb l’espai. Era com si em fes immensa, em quedava, com qui diu, encabida en el cub de la meva habitació. I tanmateix, a l’hora, em sentia petita, densa, com la roca més pesant i compacta. M’agradaven aquestes sensacions i em deixava fluir per elles.
La Tretzena 