Els trucs de l’Esperit III

9 d’agost, 2003, cap a quarts de cinc de la tarda. És dissabte.

Encara no feia una setmana que tornava a tenir internet a casa després de gairebé tres (!) anys de desconnexió tecnològica, que, aquell dia, el maleit cuc Blàster es va cruspir en un tres i no res el sistema operatiu del pobre PC. Com a conseqüència, el Jordi i jo ens vam discutir. Ell se’n va anar cap a la feina i jo, tota irada i plena de vida, me’n vaig anar directa cap a la biblioteca, malgrat l’horrible calor que feia.

Durant aquells pocs dies de reconnexió m’havia llançat a la cerca de qualsevol tema relacionat amb Armando Torres i el seu llibre Encuentros con el Nagual, tot esperant trobar una resposta a l’enigma que don Armando va tenir per bé deixar-me clavadet a la ment feia poc més d’un mes.

No vaig trobar res relacionat amb l’alopècia femenina, però sí sobre éssers de llum. I també amb un gegantí selfservice virtual farcit d’informació variada i suculenta, al qual una 5 com jo no podia evitar de caure. De quatre grapes (amb cua i tot). Ràpidament em vaig oblidar de la meva fisicalitat mancada i vaig anar per feina.

Trobar Encuentros con el Nagual va resultar força complicat. Vaig comprar una versió digital, que vaig devorar ràpidament, però l’arxiu em va donar problemes i el vaig perdre. A Espanya, fins on jo sé, només es podia trobar en paper a Madrid, a la llibreria Bohindra. Em va costar d’aconseguir, però va valdre la pena. Una segona (i tercera) lectura sempre resulta més sorprenent que la primera, en aquest tipus de llibres.IMG_20160811_114602-1.jpg

Per una altra banda, vaig assumir, una altra vegada, que, certament, la informació al voltant d’Armando Torres, començant per la seva identitat, estava absolutament protegida. Blindada, diguem-ne.

Seguint la pista de l’editora mexicana on es va publicar el llibre, vaig anar a ensopegar al grup de correu de Juan Yoliliztli. Allà vaig tenir la fortuna de conèixer al Mestre Plata i els seus.

Donada la dificultat per trobar més informació relacionada amb Armando Torres, vaig anar a explorar la font, en Carlos Castaneda, el famós antropòleg que es va posar fins el cul d’enteògens amb un indi mexicà. Aquest.

De seguida vaig trobar un fantàstic lloc anomenat ChamánWeb, amb fragments dels treballs de Castaneda i les seves bruixes, a més d’exercicis, respiracions, etc. Estava fascinada com l’esquirolet davant la serp afamada.

Igual que m’havia passat d’adolescent amb Jung, Allan Watts i, de més gran, amb Calderon de la Barca, d’entrada no estava entenent res de res, era com intentar comprendre un idioma semblant a un de conegut, però diferent, sentit per primer cop. Tanmateix vaig aprendre que, quan deixava de preocupar-me per entendre i simplement permetia que les paraules entressin soletes i ocupessin el lloc que havien d’ocupar, que elles ja saben on han d’anar, de cop i volta em descobria entenent-ho tot! (o gairebé) Aquí em va passar igual. D’entrada no vaig entendre un borrall de tot allò, però era interessantíssim. Ja ho entendria una hora o una altra.

Vinculat al web, hi havia un grup de correu anomenat Chamán, força actiu i divers. Allà vaig fer les primeres passes en l’art de la sotja i vaig tenir la fortuna de conèixer a diversos germans i germanes de l’anima, amb molts dels quals encara em sento vinculada.

Tot molt interessant, però a la fi només fragments i idees de segona i tercera pensada aparentment inconnexes, sorprenentment atractives i incomprensibles a l’hora.

Necessitava els llibres.

Si no hagués estat pel maleit cuc Blàster aquella mateixa tarda m’hauria llançat a la luxuriosa voràgine de pirateig de llibres del Casta, però a manca de connexió, vaig sortir al carrer.

A la Biblioteca Central de Terrassa, deserta i refrigerada, vaig fer cerca a la base de dades. Hi havia dos entrades per Carlos Castaneda: Las Enseñanzas de don Juan i El Don del Aguila, ambdós disponibles. Vaig anar cap a la prestatgeria referenciada i quan vaig arribar-hi no vaig trobar cap dels dos llibres, però sí hi era Viaje a Ixtlan. Una situació tan anòmala (la nostra xarxa de biblioteques és molt seriosa) no podia ser res més que una altra senyal, indicadora de la importància del que estava succeint.

IMG_20160810_145903-1.jpg

Encantada amb la curiosa situació, vaig seure a una de les confortables butaques d’un dels racons de lectura. El llibre em va atrapar des de la primera paraula. En poques pàgines vaig identificar conceptes coneguts, anomenats de forma diferent, i també, el millor, conceptes completament nous, atractius i molt inquietants.

Recordo sentir-me una mica molesta per la promesa o possibilitat de continuïtat de la consciència més enllà de la mort. Per aquelles dates feia alguns anys que havia assumit que amb la mort física tot s’acabava. Aquelles frases van despertar quelcom en mi que creia que ja no hi era.

Després d’unes tres hores de lectura obsessiva, em vaig endur el llibre en préstec i vaig anar cap el centre, pel carrer dels Àngels, a buscar al Jordi a la feina. La tarda era un forn, la llum estranya. El cel tenyit pels núvols d’un incendi forestal feia el Sol enorme i taronja, ominós.

A l’endemà s’iniciaria un dels incendis forestals més terribles que mai hagin assolat Catalunya, el de Sant Llorenç Savall.

0000034732.jpg