paraules

Dolphins-playing

7 de juliol de 2012. Reprenc la lectura de La Sacerdotesa del Mar, de la Dion Fortune. Em costa, no sé si per la traducció al castellà que he trobat per la xarxa, o pot ser per la dificultat del tema en ell mateix.

És cert que em remou coses. Per primer cop se’m va presentar quan tenia 16 o 17 anys, em va cridar l’atenció però no el vaig llegir, ni tan sols el vaig fullejar. Així havia de ser, perquè ara, després de 30 anys, veig reflectides a les seves paraules el meu propi procés de autodescobriment. Ara, una vegada més, me’n duc la sorpresa de la confirmació del meu camí personal, aquest que durant tant de temps vaig fer a palpentes, plena de dubtes però alhora tossudament.

El meu era i és un camí amb cor, com deia don Juan segons Castaneda, per això era i és el camí correcte, el meu propi camí.

Com dèia, reprenc la lectura de La Sacerdotesa del Mar, i em trobo aquest fragment que atreu la meva atenció (copiat directament de la traducció castellana):

La gente piensa que el sexo es algo físico y que el amor es algo emocional y no se dan cuenta que hay algo más entre un hombre y una mujer que es magnético, de la misma manera que la brújula gira hacia el polo, y que en ellos no hay más que lo que hay en la brújula, pero es algo que pasa por ellos y les utiliza, y pertenece a la Naturaleza. Es lo que me ha mantenido joven.

Bonic paràgraf.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s