QUÈ LI DIRIA A LA MARIAN SI FOS AQUÍ?

Els que vau tenir el plaer de conèixer la Marian Olmo m’entendreu sense que hagi de fer una introducció explicant la seva manera d’expressar el seu posicionament vital en la realitat que li va tocar experimentar. Molt resumidament, la seva visió de la realitat, en termes polítics, coincidia amb la d’una part numèricament molt important de la ciutadania catalana, la de la gent d’esquerres que no vol la independència.

Al 2014 vam parlar força sobre el tema. Aleshores, totes dues formàvem part de l’assemblea de Terrassa de Procés Constituent i les nostres diferències d’opinió eren força representatives dels diferents posicionaments col·lectius a dins de Procés Constituent, tant a Terrassa com a la Catalunya urbana i metropolitana.

Les nostres discussions habitualment arribàvem a un punt mort, quan els meus arguments favorables a la independència deixaven de rebre com a resposta altres arguments i apareixia, llavors, la negació, una negació sense paraules, però amb una enorme càrrega emocional. Potser vosaltres també vau tenir experiències similars.

Després de parlar amb diverses persones amb opinions similars a la de la Marian, vaig arribar a la conclusió de que, en el fons, el que hi raïa era por. Por a caure en mans de la burgesia catalana, que ells visualitzaven com a racista, molt agressiva i insultant, i amb una gran necessitat de menjar-se el territori físic català només que per satisfer la seva goluderia egòica de nous rics, quan poguessin manegar la terra a plaer.

Sincerament, jo flipava amb aquesta imatge, no em podia imaginar que això tingués un mínim de versemblança. En definitiva, jo coneixia els meus veïns, els meus familiars! No podien ser tan així! Potser algun, perquè a tot arreu hi han desgràcies però, bàsicament, els catalans érem, per mi, en aquell moment, un model d’educació i de cultura democràtica; ens creia sobradament capaços de gestionar les nostres diferències com a catalans, des del diàleg i el fair play institucional.

Ara mateix, si la Marian fos aquí, em miraria amb la seva carona entramaliada i, molt molt fluixet em diria, amb un filet esmolat a la veu: “¿Ves como yo tenía razón?”. I no podria fer cap altra cosa que donari-li’n. Doncs sí, ara ho veig, també som així, els catalans, humans normals i corrents, gens millor que els nostres veïns.

I si la Marian fos aquí, molt probablement ens enganxaríem en un altra discussió de les nostres, en la qual jo li vendria la feina feta per la CUP, i llavors, potser a contracor, seria ella la que em donaria la raó, bàsicament perquè no podria argumentar que la CUP no ha fet allò que ningú, ni tan sols alguns cupaires, creien que faria, dir NO a aquesta burgesia i als seus defensors que, sincerament, a mi també em comença a fer una mica de por.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s